Cada dubte és l’obertura d’una nova capa, un cabdell de fils d’on estirar.
Desfer i escampar, contribució educativa, MACBA, pli-é collective, 2022
Desfer i escampar, contribució educativa, MACBA, pli-é collective, 2022
llegir més...
Yapci Ramos s’enllaça amb les lluites passades del poble guanxe, amb els moviments ràpids i corporis que la situen en el moment present i amb la inconsistència matèrica dels elements naturals que li permet intuir la possibilitat de futur. És difícil detectar quan una estratègia d’alliberament es converteix en una forma d’opressió. I, aquí, ho fa. Pren consciència del seu cos, s’allibera d’una temporalitat fixada, d’un límit que l’ofega.
Guayec o vulnerar cada part del nostre cos, text escrit pel projecte Guayec de Yapci Ramos, 2021
Guayec o vulnerar cada part del nostre cos, text escrit pel projecte Guayec de Yapci Ramos, 2021
llegir més...
Les cures s’han convertit en una moda, en un discurs legitimador de moltes institucions, però parlar d’estima, d’afectes, de tendresa i no tenir cura a tots els nivells, NO ÉS CUIDAR.
No és cuidar, text publicat al butlletí Quan l’afecte esdevé cura de l’ACCA, pli-é collective, 2021
No és cuidar, text publicat al butlletí Quan l’afecte esdevé cura de l’ACCA, pli-é collective, 2021
llegir més...
Som poroses i humides. Som obertes i és la nostra obertura al món que ens dona la vida. Respirem, mengem, excretem. Som éssers oberts a altres organismes humans i no humans. Amb la crisi de la covid, el cos, i en concret les seves obertures, s’ha convertit en el principal agent patogen. Tots els discursos mediàtics i tots els cartells disseminats pels carrers i per les parets de les institucions semblen dir-nos: que no surti el que portes a dins, no t’atreveixis al desbordament, no toquis.
Performar la trobada, text publicat a El Temps de les Arts, pli-é collective, 2021
Performar la trobada, text publicat a El Temps de les Arts, pli-é collective, 2021
Res tornarà a ser com abans o tal vegada se li semblarà massa. Haurem de buscar alternatives, imaginar altres maneres de viure, transitar cap a models més pausats i sostenibles. Necessitarem la calidesa dels cossos, les abraçades i les mirades; pensar i relacionar-nos des de llocs pròxims. Tindrem l’obligació de fer com si alguna cosa hagués passat.
Atrevir-se a abraçar els cossos, text publicat a A*Desk, pli-é collective, 2020
Atrevir-se a abraçar els cossos, text publicat a A*Desk, pli-é collective, 2020
Les exposicions que s’intenten bolcar en el marc digital es converteixen en recorreguts lineals, es tradueixen en visites 360º que no fan una altra cosa que plasmar en la virtualitat una experiència que anem arrossegant des del romanticisme: la d’una contemplació solitària i individual de les obres d’art en un museu, una experiència d’un cos ancorat en la mirada que es desplaça entre peces col·locades a una alçada «universalment» fixada però sense arribar mai a tocar-les.
Cultivar la cultura davant la virtualització especulativa, text publicat a A*Desk, pli-é collective, 2020
Cultivar la cultura davant la virtualització especulativa, text publicat a A*Desk, pli-é collective, 2020
Al llarg d’aquestes setmanes ens hem vist immerses en riuades de publicacions, conferències, visites virtuals, concerts,… Espirals infinites de contingut que institucions, agents culturals i artistes engrandim i compartim encoratjades per no esvair-nos, per no quedar relegades a l’oblit, resistint-nos a deixar espais buits en les nostres pràctiques. En aquest afany de presència, repetim models capitalistes de producció, d’activitat i de visibilitat constant. Reproduïm normes i preceptes que poc tenen a veure amb el nostre treball quan, amb por o amb il·lusió, sucumbim a «generar contingut», responent a unes lògiques de consum abusives. Abusives perquè no cessen i abusives perquè no es remuneren.
Assajar altres escenaris possibles, text publicat a A*Desk, pli-é collective, 2020
Assajar altres escenaris possibles, text publicat a A*Desk, pli-é collective, 2020