La meva pràctica abraça diversos formats i disciplines, com ara la creació, l’educació, la curadoria i el pensament. En els meus projectes, qüestiono i desafio diferents estratègies de control i dominació que operen sobre el cos, el llenguatge i el territori. Em submergeixo en les contradiccions i la poètica que resideixen en el procés creatiu per habitar les institucions culturals a partir de la resignificació dels seus imaginaris. Lluny de buscar solucions definitives, el meu enfocament se centra a ampliar els marges del possible, provocant trobades i diàlegs en els quals es puguin investigar i revelar alternatives pràctiques de difusió de l’art i la cultura. 


Marina Ribot Pallicer Mallorca / Barcelonamarinaribot@gmail.com
@marinaribot_p









 





Amazònies. El futur ancestral

CCCB

Coordinació del programa públic - Servei de Mediació (febrer - novembre 2024)

+ info properament

«Amazònies. El futur ancestral» presenta una nova cronologia i epistemologia de la regió; apropant el visitant a espais de gran valor simbòlic al territori. L’exposició es planteja com un espai de diàleg entre la saviesa indígena i els darrers desenvolupaments científics, sota la urgència de consolidar un relat decolonial i assentar les bases d’articulació dels drets dels ens no humans.



[contra]panorama

MACBA

Entrezones (programa): 
Eva Paià, Albert Gironès o Marina Ribot Pallicer

10 febrer 2024 — febrer 2025

+ info properament




La 2a edició de Panorama, un projecte triennal iniciat pel MACBA el 2021, manté la intenció original d’«aprofundir en la col·laboració i el diàleg amb artistes i agents culturals del nostre context», però ho fa mitjançant un exercici que es desenvolupa al llarg d’un any i que adopta literalment el títol del projecte per qüestionar tant la rellevància del format triennal (o biennal) com la seva capacitat per oferir una imatge panoràmica del present.

D’un rastre com un tall

LOOP Festival 

Artistes: Judith Adataberna, Imagen Ensayo, Mar Guerrero, Rio Molinengo, pantea.

Curadoria: Eva Paià i Marina Ribot Pallicer

16 — 25 novembre 2023 (Convent de Sant Agustí)


Alenar paraules que encara no han estat dites, imatges que demanen ser recordades i visions imprecises que esclaten per ser escoltades. Remoure en els rastres del món que encara vol ser món és un acte de valentia que no cal defensar de les respostes conegudes. Les traces que constitueixen el present compliquen les nostres experiències, fent bullir un estat oblidat o desconegut. Ens indueixen cap a una alteració temporal, una espècie d’estat atzarós que posa cos a allò que ens és molest, misteriós, inabastable, però que alhora ens amara.



Pansir-se com un pinzell a la foscor

Peça audiovisual

*Aquest projecte compta emb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics a través de les Ajudes a la Creació 2022

Pansir-se com un pinzell a la foscor és una peça audiovisual que aborda les contradiccions, les complexitats i la poètica inherents en el procés i l’acte creatiu. Recorre els verbs REPETIR, AFECTAR, AMERAR, LLISCAR i VESSAR. Cada un d’ells s’acompanya d’imatges i d’un relat sobre el procés d’eixugar-se, de pansir-se com un cos que ja no és capaç d’existir a la superfície.



© Marina Ribot Pallicer, Barcelona (2024)