és una peça audiovisual que aborda les contradiccions, les complexitats i la poètica inherents en el procés i l’acte creatiu. Recorre els verbs REPETIR, AFECTAR, AMERAR, LLISCAR i VESSAR. Cada un d’ells s’acompanya d’imatges i d’un relat sobre el procés d’eixugar-se, de pansir-se com un cos que ja no és capaç d’existir a la superfície.

La peça explora les obertures que presenta la recerca artística quan és entesa com a conflicte i no com a disciplina. S’endinsa en l’excés i la desmesura del llenguatge, del desafiament de la linealitat narrativa en l’acte creatiu, en la fluïdesa i la suavitat present en la transformació dels cossos i del coneixement, en la importància de la traducció i l’evidència del límit com una possibilitat creativa.